Ací us deixe un mosset xicotet del nou poemari, que està ja quasi a punt de coure...
(...)
És curiós el temps d’illa: sures per
sobre onades d’aigua
salada
i sota valls en calma,
dalt de núvols pàl·lids,
i entre
blanques i minúscules
espurnetes de
la volta fosca de nit.
I em vénen racons de
bonança
i retrats de bells
moments ací
mateix passats,
em rumie els llocs en
aquest temps d’illa. Em
baralle
indrets en aquesta
illa de temps.
I com un volcà a pressió
solte
a ràbia descoberta, tot.
Comence a esculpir
seriosament
les lletres (...)