divendres, 11 de desembre del 2015
dimecres, 16 de setembre del 2015
dimarts, 15 de setembre del 2015
El desig quotidià
El desig quotidià és el meu segon
poemari. Al llarg dels seus versos podreu trobar referències a
la literatura, la música i a tot allò que ha marcat el meu dia a dia, mitjançant una història
en la que qualsevol dels lectors pot haver estat el protagonista. Un homenatge
a les xicotetes coses que ens envolten. Un cant a eixa quotidianitat
que nombroses vegades ens fa feliços i que escasses vegades valorem
suficientment.
divendres, 3 de juliol del 2015
Mossets
Ací us deixe un mosset xicotet del nou poemari, que està ja quasi a punt de coure...
(...)
És curiós el temps d’illa: sures per
sobre onades d’aigua
salada
i sota valls en calma,
dalt de núvols pàl·lids,
i entre
blanques i minúscules
espurnetes de
la volta fosca de nit.
I em vénen racons de
bonança
i retrats de bells
moments ací
mateix passats,
em rumie els llocs en
aquest temps d’illa. Em
baralle
indrets en aquesta
illa de temps.
I com un volcà a pressió
solte
a ràbia descoberta, tot.
Comence a esculpir
seriosament
les lletres (...)
dijous, 11 de juny del 2015
SEGUIM...
Després del treball diari, del treball polític... SEGUIM amb el literari... un mosset dels versos que estic traballant...
Quantes coses conta una
milotxa...
des de les que li
murmura el
vent fins les que nosaltres,
criatures
dolcíssimes, li contàvem
en un raconet del monte
o la platja
abans de fer-la volar...
i de mil colors i de mil
maneres es sostenia
a l’aire igual que
dansen les notes a un
pentagrama, amb la seua
pròpia sonoritat.
I missatgera, també ho
era. Portava a cada
pam, contes d’infantesa.
dijous, 5 de febrer del 2015
Mesos
Després de mesos sense activitat al blog, he decidit tornar a repréndre'l. Estic treballant en noves cosetes al voltant de la poesia, així que, per anar obrint boca, vos deixe ací alguns dels nous versos:
em puge les manegues
(...)
Recolzada en la taula mire
un full en blanc, amb la
meua cara
descansant entre les
mans.
Torne a mirar-lo.
En lloc d’escriure’t
acabaré per projectar el
teu contorn
per tot l’espai buit que
resta.
Baixe els braços, i amb un tebi gestem puge les manegues
d’este jersei antic.
(...)
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)