Les nits càlides com aquesta
m’aclareixen l’ànima
com finíssims tels de seda
dansen arrel de la foscor pausada
que entra pel finestró
i de sobte, com un mur d’aigua
que cau sense respecte
naveguen fins ací els dies groguencs
que deixa caure el ponent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada