FELIÇ DIA DE NADAL!!

Desembre

Per molt que ho ignores, estàs cí al sofà blau que mira a la finestra, a la ribera del llit i a la roba d’estar per casa.

Si estic malalta neix el calor del teu abraç i el tebi murmuri de les teues paraules.

I quan em trobe com hui, en aquesta nit de desembre, vull sentir-te perquè si, perquè m’imflames només de pensar-te, i sols pensé que em mires amb eixos ulls tan tan oberts, i que apropes les teues mans i amb els dits, m’acarones el coll. I sentir, i que sengues com se m’enredra la pell de tindre’t al davant.

En aquestes nits de desembre deuries romandre ací, on se’t reclama tan intensament que els llençols que ara et guarden no s’atreveixen ni a caure’t al damunt…

Amigues i amics, l'any nou encara no ha aplegat i jo ja he complit el meu desitg. Des d'ací faig públic que en entrar l'any mou, publicaré llibre a l'editorial Germania. És un poemari en la nostra llengua, en valencià. espere gaudir de tot el vostre suport i quan estiga llest, m'acompanyeu en la seua presentació. Estic feliç!

                                

Passions ferroviàries

Les passions apleguen en tren. Les passions imaginades, desitjades, prohibides. I com un torrent de ganes, arrosseguen tot al seu pas. I t’omplin de vida, i et besen als llavis i t’acaronen suaument les parpelles. I així aplegares tu.

I em despertares de la llarga letargia en que vaig dormir anys, i et mengí cada paraula que pronunciares, i m’entelares les nits i et suí i em suares... i després, quan es posà a ploure, et vaig imprimir a les meues pupil·les per no vore’t emprendre camí de nou.

I hui, em romans com una serigrafia; al coll, a la boca, als braços, a les cames... amb només tres paraules. Amar, amor, amants.

Doncs això, segellem el pacte. Tu i jo, amants per a tota la vida.

La marxa i la pluja

Si una nit de pluja veus com s'allunya, tanca els ulls, respira, traga saliva i balla sota les gotes que et cauen damunt... no hi ha res més purificador... I quan estigues mullada, per dintre i per fora, tanca els ulls, respira, traga saliva i torna a caminar en pas ferm... No faces marxa enrere...

Salvar-se

Tinc urgència que aquest destemps teu

no siga més que una penombra

un penya-segat per on pujar-te i aplegar-te.

I al teu dors escarpat trenquen

les bombolles blaves de la meua boca

esta soledat urbana, este pulcre silenci

este armari de rebost de portes tancades

Nua estic de tardor, nua em trobe d’espera

Nua.         Nua.         

       (...)

Hola bloggers i bloggeres, 
necessite la vostra ajuda. Amb un petit treball de recerca i de pressa de pols al món que realitze,  m'apremia que em deixeu amb un comentari quina és la paraula que més vos agrada del valencià, o de les que més vos agraden. Us estaré eternament agraïda. Vinga, animeu-vos i col·laboreu!!!
Gràcies mil!!!

Santuari

La teua gòtica estatura

goteja ullades silencioses

i verdes molt clares

i com a penes balanceig d’un estany,

     (...)
les roselles amaneixen

i les orenetes dansen meticuloses

per brodar-nos l’escena

i esdevens el meu contrafort

i el meu rosetó vidriat de colors

Ací us deixe el meu segon article publicat a Rehalda, revista del Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarracín, que per fi han digitalitzat:

http://cecalbarracin.files.wordpress.com/2011/12/rehalda-15-web-ok.pdf

Un instant

Les taules estaven desordenades

i entre mig com un sospir t’aparegueres

els ulls brillants d’alcohol i els llavis

humits d’engolir-te’l

Qui fos got o llavi o licor!!!

Estiu

Després d'este periode estival de descans, torne a iniciar l'activitat al blog. Espere que us agraden les entrades que deixe. Comencem:

                   Les nits càlides com aquesta

             m’aclareixen l’ànima

             com finíssims tels de seda

             dansen arrel de la foscor pausada

             que entra pel finestró

             i de sobte, com un mur d’aigua

             que cau sense respecte

             naveguen fins ací els dies groguencs

             que deixa caure el ponent...

Maitines

                          El teu nom tentineja entre el claror

                          que entra de matinada

                           i es bressola entre les meues cames

                           i el meu pit que desperta assossegat

                           abrigallant-te com la lluna fa

                           amb el teu rostre;

                                           (...)

Premis l'Estil

Ací us deixe l'enllaç on podreu llegir el relat curt d'Alcoi a Gandia amb el que acabe de guanyar la primera convocatòria dels premis L'Estil, del col·lectiu pel valencià La Figuera:

https://docs.google.com/open?id=0B3JpKMBs57JtaDhERlR2cGU4ZGc

http://lafigueracpv.blogspot.com.es/

Espere que us agrade!!

Absències

                             (...)

                            No hi ha sentiment més trist

                            que mirar eixe espai que omplies i

                            vore’l immensament en solitud

                            Et reclame en cada racó, i en cada

                            minut en que comencen a caure

                            les fulles del parc

                            i em plou a la gola perquè sé

                            que això s’ha acabat

                            Com t’estranye, i t’enyore i et nomene!

                            No em deixaràs mai perquè el dia

                            que això ocórrega

                                                      estaré morta  

Hemos ardido por encima de nuestras posibilidades

Cal llegir-lo, senceret. Sobre tot si ets valencià o valenciana. Terriblement aclaridor!!


http://guionistasvlc.wordpress.com/2012/07/02/hemos-ardido-por-encima-de-nuestras-posibilidades/

de vegades

                            Ara mateix et canviaria

                  per un llibre, un gin tònic i una fruita

                  enllaçaria paràgrafs, un darrere l’altre,

                  me’ls beuria a glopets minúsculs i freds

                  i ho endolçaria tot després, en conjunt.

                                   (...)

De la mar

                               De la mar

                      

                    Ets una illa gran, immensa...

                                  (...)

                          Fosa abissal de profundes cendres

                          on tota la marina perd la freqüència.

                                  Trampa oculta.

                                         Remolí en terra.

                          Si et nomenara s’abatria la tinta.

Poetry-Parnassus

http://canaldehistoria.es/noticias/2577/Poetry-Parnassus

                         Penombres

                         En la penombra de les flames

                         t’observava...

                         les espurnes encenien el teu rostre

                         i els meus pensaments

                                     (...) 

Dóna'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

                         Igual que abril

                                 Aplegues amb les primeres pluges

                                        (...)

                                amb els núvols de fons

                                t’encimbelles a les meues cames

                          -       que a eixa altura

                                també són pluja –

                                i atalaies l’horitzó

                                       (...)

(re) Trobar-se

Saps? Hui és un dia d’eixos que m’has ocupat el pensament.

Fa temps que no tinc notícies teues. I això em desperta cert desassossec.

Recordes? Tu I jo ens tornaríem a trobar, anys passats, a la porta d’algun café. Ens asseuríem, i molt tranquil·lament, amb la serenitat que atorga el temps transcorregut, parlaríem de tot el que ens restava pendent i mai no havíem ossat dir-se. Malgrat jo ho sabera. I tu també.

I després, com al cinema, agafaríem un vol fins a Lisboa i a Chiado i el Barrio Alto ens embriagaríem de fados en cada carrer, en cada costera, en cada racó. Més tard, passaríem per París, visita obligada, per aterrar a Strasbourg.

Allí ens esperaria la torre que resta de la immensa catedral, que vigila el pas dels segles, i ens pararia el fred aire de desembre. Estaria nevat. I a les bellíssimes parades del mercat de Nadal prendríem vi calent i somriuríem.

I tantes coses que farem si aplega la trobada… que comence a pensar en el sacrilegi de forçar-la i trencar l’encanteri

Jo acuse (versió)

Ací ose deixar-vos les primeres línies d'un dels meus poemes:

                          Jo acuse el teu silenci

                          la teua incandescència

                    -       tan legítima a les nits -

                          i acuse la teua solana en penombra

                          i la teua ombria càlida.
                              (...)

Imatges

INICIS

                                   Inicis


Hui comence a caminar per aquest espai dels blogs, nou per a mi. Espai que pretenc siga esfera per expressar inquietuds, pensaments i sensacions. I que el comparitu amb mi. Així que, per començar, un preciós fragment de l'havanera de Cástor Pérez i Glòria Cruz:


                      
                               Temps perdut


                     "(...) sovint sommie que tornes 
                      al meu costat
                      que m'agafes les mans i les omplis
                      d'immensitat, d'immensitat"