dimarts, 15 de setembre del 2015

El desig quotidià

El desig quotidià és el meu segon poemari. Al llarg dels seus versos podreu trobar referències a la literatura, la música i a tot allò que ha marcat el meu dia a dia, mitjançant una història en la que qualsevol dels lectors pot haver estat el protagonista. Un homenatge a les xicotetes coses que ens envolten. Un cant a eixa quotidianitat que nombroses vegades ens fa feliços i que escasses vegades valorem suficientment.


                                 

divendres, 3 de juliol del 2015

Mossets

Ací us deixe un mosset xicotet del nou poemari, que està ja quasi a punt de coure...

(...)

És curiós  el temps d’illa: sures per
sobre onades d’aigua salada
i sota valls en calma,
dalt de núvols pàl·lids, i entre
blanques i minúscules espurnetes de
la volta fosca de nit.    
I em vénen racons de bonança
i retrats de bells moments ací
mateix passats,
em rumie els llocs en
aquest temps d’illa. Em baralle
indrets en aquesta
illa de temps.
I com un volcà a pressió solte
a ràbia descoberta, tot.
Comence a esculpir seriosament
les lletres (...)



dijous, 11 de juny del 2015

SEGUIM...

Després del treball diari, del treball polític... SEGUIM amb el literari... un mosset dels versos que estic traballant...

Quantes coses conta una milotxa...
des de les que li murmura el
vent fins les que nosaltres, criatures
dolcíssimes, li contàvem
en un raconet del monte o la platja
abans de fer-la volar...
i de mil colors i de mil maneres es sostenia
a l’aire igual que dansen les notes a un
pentagrama, amb la seua pròpia sonoritat.
I missatgera, també ho era. Portava a cada

pam, contes d’infantesa.




dijous, 5 de febrer del 2015

Mesos

Després de mesos sense activitat al blog, he decidit tornar a repréndre'l. Estic treballant en noves cosetes al voltant de la poesia, així que, per anar obrint boca, vos deixe ací alguns dels nous versos:

     (...)

Recolzada en la taula mire
un full en blanc, amb la meua cara
descansant entre les mans.
Torne a mirar-lo.
En lloc d’escriure’t
acabaré per projectar el teu contorn
per tot l’espai buit que resta.
Baixe els braços, i amb un tebi gest
em puge les manegues
d’este jersei antic.

     (...)