dilluns, 1 de setembre de 2014

Entrega Premis Picassent

Divendres passat, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Picassent feia entrega als guardonats dels reputats premis Cristòfor Aguado i Medina. Em feien entrega del mateix, en la categoria de Poesia, el regidor Jaume Sobrevela, i l'alcaldessa de la població, Conxa García, en un acte a la Casa de Cultura que obria les festes majors d'este municipi. Els versos amb els quals guanyí porten per títol Anamnesi.





dimecres, 23 de juliol de 2014

Premi Cristòfor Aguado de Poesia 2014

Ahir em donaven la notícia. La vesprada de dilluns es va reunir el jurat dels Premis Cristòfor Aguado, que convoca annualment l'Ajuntament de Picassent, i en la categoria de Poesia, resultava l'obra que vaig presentar, la guardonada. Porta per títol Anamnesi

L'entrega del premi serà el pròxim 29 d'agost, a les 19:30h, aa la Casa de Cultura de Picassent. Una alegria que vull compartir amb totes i tots vosaltres!!

dimecres, 2 d’abril de 2014

La espera

El telón de la noche envolvió la luna y enfureció las ganas. Dos pasaportes sin nombre se debatían fríos en mitad de la calle, y al fin, licencia para navegar. La madrugada nos balanceó y nos hallamos impúdicamente en mitad de su esencia, como en las largas tardes rojas.
Y llegó el confeti, el derroche, y las lámparas a medio gas. Esparcimos una humareda de jazmines blancos, ensanchamos paredes que humedecían a nuestro ritmo y trazamos incontables compases sin espera. Y como un augurio, la espera nos mató.
Yo esperé acortar distancias, tu preparabas un nuevo lecho. Aguardé impaciente tu llamada, recelabas triste mi ausencia; te empapé de palabras, me pensabas al milímetro; presagié las tormentas y finalmente, nos dejaste caer la nieve.
 Aunque tu mujer ande deshojando días y sorteándote en las noches.







dilluns, 3 de febrer de 2014

Tornar...

Feia mesos que no escrivia en aquest espai. I trie hui per tornar a ell i per donar-vos a conéixer alguns dels nous versos que he començat a escriure. Espere que vos agraden i que aquesta nova aventura que comence, aplegue a tant bon port com l'anterior de Paraules que mosseguen la nit...


                            2. 
Quan la teua irreverència s'esventa entre
esblanqueïdes parets, i puja als altars,
(...)
aplegues de sobte a aquest amagatall
impenitent  irreverent 

(...) sempre quan conclou el capvespre
són aquests murs ensopits
que ens engoleixen
(...)
No faces soroll al tancar la porta
només fes-lo per anunciar-te
(...)
amb el pas descarat de qui sap arriba
a cau prohibit
a llar clandestina (...)