dijous, 20 de desembre de 2012

Desembre


Per molt que ho ignores, estàs cí al sofà blau que mira a la finestra, a la ribera del llit i a la roba d’estar per casa.
Si estic malalta neix el calor del teu abraç i el tebi murmuri de les teues paraules.
I quan em trobe com hui, en aquesta nit de desembre, vull sentir-te perquè si, perquè m’imflames només de pensar-te, i sols pensé que em mires amb eixos ulls tan tan oberts, i que apropes les teues mans i amb els dits, m’acarones el coll. I sentir, i que sengues com se m’enredra la pell de tindre’t al davant.
En aquestes nits de desembre deuries romandre ací, on se’t reclama tan intensament que els llençols que ara et guarden no s’atreveixen ni a caure’t al damunt…


dimarts, 18 de desembre de 2012


Amigues i amics, l'any nou encara no ha aplegat i jo ja he complit el meu desitg. Des d'ací faig públic que en entrar l'any mou, publicaré llibre a l'editorial Germania. És un poemari en la nostra llengua, en valencià. espere gaudir de tot el vostre suport i quan estiga llest, m'acompanyeu en la seua presentació. Estic feliç!

                                

diumenge, 2 de desembre de 2012

Passions ferroviàries


Les passions apleguen en tren. Les passions imaginades, desitjades, prohibides. I com un torrent de ganes, arrosseguen tot al seu pas. I t’omplin de vida, i et besen als llavis i t’acaronen suaument les parpelles. I així aplegares tu.

I em despertares de la llarga letargia en que vaig dormir anys, i et mengí cada paraula que pronunciares, i m’entelares les nits i et suí i em suares... i després, quan es posà a ploure, et vaig imprimir a les meues pupil·les per no vore’t emprendre camí de nou.

I hui, em romans com una serigrafia; al coll, a la boca, als braços, a les cames... amb només tres paraules. Amar, amor, amants.

Doncs això, segellem el pacte. Tu i jo, amants per a tota la vida.



dimarts, 27 de novembre de 2012

La marxa i la pluja

Si una nit de pluja veus com s'allunya, tanca els ulls, respira, traga saliva i balla sota les gotes que et cauen damunt... no hi ha res més purificador... I quan estigues mullada, per dintre i per fora, tanca els ulls, respira, traga saliva i torna a caminar en pas ferm... No faces marxa enrere...



dimecres, 21 de novembre de 2012

Salvar-se


Tinc urgència que aquest destemps teu
no siga més que una penombra
un penya-segat per on pujar-te i aplegar-te.
I al teu dors escarpat trenquen
les bombolles blaves de la meua boca
esta soledat urbana, este pulcre silenci
este armari de rebost de portes tancades
Nua estic de tardor, nua em trobe d’espera
Nua.         Nua.         
       (...)




dissabte, 3 de novembre de 2012

Hola bloggers i bloggeres, 
necessite la vostra ajuda. Amb un petit treball de recerca i de pressa de pols al món que realitze,  m'apremia que em deixeu amb un comentari quina és la paraula que més vos agrada del valencià, o de les que més vos agraden. Us estaré eternament agraïda. Vinga, animeu-vos i col·laboreu!!!
Gràcies mil!!!

divendres, 19 d’octubre de 2012

Santuari


La teua gòtica estatura
goteja ullades silencioses
i verdes molt clares
i com a penes balanceig d’un estany,
     (...)
les roselles amaneixen
i les orenetes dansen meticuloses
per brodar-nos l’escena
i esdevens el meu contrafort
i el meu rosetó vidriat de colors


dimecres, 3 d’octubre de 2012

Ací us deixe el meu segon article publicat a Rehalda, revista del Centre d'Estudis de la Comunitat d'Albarracín, que per fi han digitalitzat:

http://cecalbarracin.files.wordpress.com/2011/12/rehalda-15-web-ok.pdf



dilluns, 17 de setembre de 2012

Un instant


Les taules estaven desordenades
i entre mig com un sospir t’aparegueres
els ulls brillants d’alcohol i els llavis
humits d’engolir-te’l
Qui fos got o llavi o licor!!!

dimarts, 4 de setembre de 2012

Estiu

Després d'este periode estival de descans, torne a iniciar l'activitat al blog. Espere que us agraden les entrades que deixe. Comencem:


                   Les nits càlides com aquesta
             m’aclareixen l’ànima
             com finíssims tels de seda
             dansen arrel de la foscor pausada
             que entra pel finestró
             i de sobte, com un mur d’aigua
             que cau sense respecte
             naveguen fins ací els dies groguencs
             que deixa caure el ponent...


dilluns, 23 de juliol de 2012

Maitines


                          El teu nom tentineja entre el claror
                          que entra de matinada
                           i es bressola entre les meues cames
                           i el meu pit que desperta assossegat
                           abrigallant-te com la lluna fa
                           amb el teu rostre;
                                           (...)



diumenge, 15 de juliol de 2012

Premis l'Estil

Ací us deixe l'enllaç on podreu llegir el relat curt d'Alcoi a Gandia amb el que acabe de guanyar la primera convocatòria dels premis L'Estil, del col·lectiu pel valencià La Figuera:

https://docs.google.com/open?id=0B3JpKMBs57JtaDhERlR2cGU4ZGc

http://lafigueracpv.blogspot.com.es/

Espere que us agrade!!

dilluns, 9 de juliol de 2012

Absències

                             (...)
                            No hi ha sentiment més trist
                            que mirar eixe espai que omplies i
                            vore’l immensament en solitud
                            Et reclame en cada racó, i en cada
                            minut en que comencen a caure
                            les fulles del parc
                            i em plou a la gola perquè sé
                            que això s’ha acabat
                            Com t’estranye, i t’enyore i et nomene!
                            No em deixaràs mai perquè el dia
                            que això ocórrega
                                                      estaré morta  


dimarts, 3 de juliol de 2012

Hemos ardido por encima de nuestras posibilidades

Cal llegir-lo, senceret. Sobre tot si ets valencià o valenciana. Terriblement aclaridor!!


http://guionistasvlc.wordpress.com/2012/07/02/hemos-ardido-por-encima-de-nuestras-posibilidades/

de vegades


                            Ara mateix et canviaria
                  per un llibre, un gin tònic i una fruita
                  enllaçaria paràgrafs, un darrere l’altre,
                  me’ls beuria a glopets minúsculs i freds
                  i ho endolçaria tot després, en conjunt.
                                   (...)


divendres, 29 de juny de 2012

De la mar


                               De la mar

                      


                    Ets una illa gran, immensa...

                                  (...)

                          Fosa abissal de profundes cendres
                          on tota la marina perd la freqüència.
                                  Trampa oculta.
                                         Remolí en terra.
                          Si et nomenara s’abatria la tinta.





dimecres, 27 de juny de 2012

Poetry-Parnassus

http://canaldehistoria.es/noticias/2577/Poetry-Parnassus
                         Penombres

                         En la penombra de les flames
                         t’observava...
                         les espurnes encenien el teu rostre
                         i els meus pensaments
                                     (...) 





Dóna'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

dilluns, 25 de juny de 2012


                         Igual que abril




                                 Aplegues amb les primeres pluges
                                        (...)

                                amb els núvols de fons
                                t’encimbelles a les meues cames
                          -       que a eixa altura
                                també són pluja –
                                i atalaies l’horitzó
                                       (...)








dijous, 21 de juny de 2012

(re) Trobar-se


Saps? Hui és un dia d’eixos que m’has ocupat el pensament.
Fa temps que no tinc notícies teues. I això em desperta cert desassossec.

Recordes? Tu I jo ens tornaríem a trobar, anys passats, a la porta d’algun café. Ens asseuríem, i molt tranquil·lament, amb la serenitat que atorga el temps transcorregut, parlaríem de tot el que ens restava pendent i mai no havíem ossat dir-se. Malgrat jo ho sabera. I tu també.

I després, com al cinema, agafaríem un vol fins a Lisboa i a Chiado i el Barrio Alto ens embriagaríem de fados en cada carrer, en cada costera, en cada racó. Més tard, passaríem per París, visita obligada, per aterrar a Strasbourg.

Allí ens esperaria la torre que resta de la immensa catedral, que vigila el pas dels segles, i ens pararia el fred aire de desembre. Estaria nevat. I a les bellíssimes parades del mercat de Nadal prendríem vi calent i somriuríem.

I tantes coses que farem si aplega la trobada… que comence a pensar en el sacrilegi de forçar-la i trencar l’encanteri


dimecres, 20 de juny de 2012

Jo acuse (versió)

Ací ose deixar-vos les primeres línies d'un dels meus poemes:

                          Jo acuse el teu silenci
                          la teua incandescència
                    -       tan legítima a les nits -
                          i acuse la teua solana en penombra
                          i la teua ombria càlida.
                              (...)





dilluns, 18 de juny de 2012

INICIS

                                   Inicis


Hui comence a caminar per aquest espai dels blogs, nou per a mi. Espai que pretenc siga esfera per expressar inquietuds, pensaments i sensacions. I que el comparitu amb mi. Així que, per començar, un preciós fragment de l'havanera de Cástor Pérez i Glòria Cruz:


                      
                               Temps perdut


                     "(...) sovint sommie que tornes 
                      al meu costat
                      que m'agafes les mans i les omplis
                      d'immensitat, d'immensitat"