FELIÇ DIA DE NADAL!!

Desembre

Per molt que ho ignores, estàs cí al sofà blau que mira a la finestra, a la ribera del llit i a la roba d’estar per casa.

Si estic malalta neix el calor del teu abraç i el tebi murmuri de les teues paraules.

I quan em trobe com hui, en aquesta nit de desembre, vull sentir-te perquè si, perquè m’imflames només de pensar-te, i sols pensé que em mires amb eixos ulls tan tan oberts, i que apropes les teues mans i amb els dits, m’acarones el coll. I sentir, i que sengues com se m’enredra la pell de tindre’t al davant.

En aquestes nits de desembre deuries romandre ací, on se’t reclama tan intensament que els llençols que ara et guarden no s’atreveixen ni a caure’t al damunt…

Amigues i amics, l'any nou encara no ha aplegat i jo ja he complit el meu desitg. Des d'ací faig públic que en entrar l'any mou, publicaré llibre a l'editorial Germania. És un poemari en la nostra llengua, en valencià. espere gaudir de tot el vostre suport i quan estiga llest, m'acompanyeu en la seua presentació. Estic feliç!

                                

Passions ferroviàries

Les passions apleguen en tren. Les passions imaginades, desitjades, prohibides. I com un torrent de ganes, arrosseguen tot al seu pas. I t’omplin de vida, i et besen als llavis i t’acaronen suaument les parpelles. I així aplegares tu.

I em despertares de la llarga letargia en que vaig dormir anys, i et mengí cada paraula que pronunciares, i m’entelares les nits i et suí i em suares... i després, quan es posà a ploure, et vaig imprimir a les meues pupil·les per no vore’t emprendre camí de nou.

I hui, em romans com una serigrafia; al coll, a la boca, als braços, a les cames... amb només tres paraules. Amar, amor, amants.

Doncs això, segellem el pacte. Tu i jo, amants per a tota la vida.

La marxa i la pluja

Si una nit de pluja veus com s'allunya, tanca els ulls, respira, traga saliva i balla sota les gotes que et cauen damunt... no hi ha res més purificador... I quan estigues mullada, per dintre i per fora, tanca els ulls, respira, traga saliva i torna a caminar en pas ferm... No faces marxa enrere...

Salvar-se

Tinc urgència que aquest destemps teu

no siga més que una penombra

un penya-segat per on pujar-te i aplegar-te.

I al teu dors escarpat trenquen

les bombolles blaves de la meua boca

esta soledat urbana, este pulcre silenci

este armari de rebost de portes tancades

Nua estic de tardor, nua em trobe d’espera

Nua.         Nua.         

       (...)

Hola bloggers i bloggeres, 
necessite la vostra ajuda. Amb un petit treball de recerca i de pressa de pols al món que realitze,  m'apremia que em deixeu amb un comentari quina és la paraula que més vos agrada del valencià, o de les que més vos agraden. Us estaré eternament agraïda. Vinga, animeu-vos i col·laboreu!!!
Gràcies mil!!!