Un instant

Les taules estaven desordenades

i entre mig com un sospir t’aparegueres

els ulls brillants d’alcohol i els llavis

humits d’engolir-te’l

Qui fos got o llavi o licor!!!

Estiu

Després d'este periode estival de descans, torne a iniciar l'activitat al blog. Espere que us agraden les entrades que deixe. Comencem:

                   Les nits càlides com aquesta

             m’aclareixen l’ànima

             com finíssims tels de seda

             dansen arrel de la foscor pausada

             que entra pel finestró

             i de sobte, com un mur d’aigua

             que cau sense respecte

             naveguen fins ací els dies groguencs

             que deixa caure el ponent...

Maitines

                          El teu nom tentineja entre el claror

                          que entra de matinada

                           i es bressola entre les meues cames

                           i el meu pit que desperta assossegat

                           abrigallant-te com la lluna fa

                           amb el teu rostre;

                                           (...)

Premis l'Estil

Ací us deixe l'enllaç on podreu llegir el relat curt d'Alcoi a Gandia amb el que acabe de guanyar la primera convocatòria dels premis L'Estil, del col·lectiu pel valencià La Figuera:

https://docs.google.com/open?id=0B3JpKMBs57JtaDhERlR2cGU4ZGc

http://lafigueracpv.blogspot.com.es/

Espere que us agrade!!

Absències

                             (...)

                            No hi ha sentiment més trist

                            que mirar eixe espai que omplies i

                            vore’l immensament en solitud

                            Et reclame en cada racó, i en cada

                            minut en que comencen a caure

                            les fulles del parc

                            i em plou a la gola perquè sé

                            que això s’ha acabat

                            Com t’estranye, i t’enyore i et nomene!

                            No em deixaràs mai perquè el dia

                            que això ocórrega

                                                      estaré morta  

Hemos ardido por encima de nuestras posibilidades

Cal llegir-lo, senceret. Sobre tot si ets valencià o valenciana. Terriblement aclaridor!!


http://guionistasvlc.wordpress.com/2012/07/02/hemos-ardido-por-encima-de-nuestras-posibilidades/

de vegades

                            Ara mateix et canviaria

                  per un llibre, un gin tònic i una fruita

                  enllaçaria paràgrafs, un darrere l’altre,

                  me’ls beuria a glopets minúsculs i freds

                  i ho endolçaria tot després, en conjunt.

                                   (...)