Saps? Hui és un dia d’eixos que m’has ocupat el pensament.
Fa temps que no tinc notícies teues. I això em desperta cert desassossec.
Recordes? Tu I jo ens tornaríem a trobar, anys passats, a la porta d’algun
café. Ens asseuríem, i molt tranquil·lament, amb la serenitat que atorga el
temps transcorregut, parlaríem de tot el que ens restava pendent i mai no
havíem ossat dir-se. Malgrat jo ho sabera. I tu també.
I després, com al cinema, agafaríem un vol fins a Lisboa i a Chiado i el Barrio Alto ens embriagaríem de fados en cada carrer, en cada
costera, en cada racó. Més tard, passaríem per París, visita obligada, per
aterrar a Strasbourg.
Allí ens esperaria la torre que resta de la immensa catedral, que vigila el
pas dels segles, i ens pararia el fred aire de desembre. Estaria nevat. I a
les bellíssimes parades del mercat de Nadal prendríem vi calent i somriuríem.
I tantes coses que farem si aplega la trobada… que comence a pensar en el
sacrilegi de forçar-la i trencar l’encanteri
Que sàpigues que vaig a passar moltes hores asseguda en eixa meravellosa butaca gaudint dels teus poemes. Muuuuuak.
ResponEliminaUn plaer que em lliges. Aniré penjant versos dels poemes i de quan en quan, alguna entrada com aquesta així que, t'espere per ací!
ResponElimina