dilluns, 9 de juliol del 2012

Absències

                             (...)
                            No hi ha sentiment més trist
                            que mirar eixe espai que omplies i
                            vore’l immensament en solitud
                            Et reclame en cada racó, i en cada
                            minut en que comencen a caure
                            les fulles del parc
                            i em plou a la gola perquè sé
                            que això s’ha acabat
                            Com t’estranye, i t’enyore i et nomene!
                            No em deixaràs mai perquè el dia
                            que això ocórrega
                                                      estaré morta  


2 comentaris:

  1. "i em plou a la gola perquè sé
    que això s'ha acabat"
    artista!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!! Si m'animeu així, qualsevol deixa de penjar coses!! jejeje....

    ResponElimina