dimecres, 21 de novembre del 2012

Salvar-se


Tinc urgència que aquest destemps teu
no siga més que una penombra
un penya-segat per on pujar-te i aplegar-te.
I al teu dors escarpat trenquen
les bombolles blaves de la meua boca
esta soledat urbana, este pulcre silenci
este armari de rebost de portes tancades
Nua estic de tardor, nua em trobe d’espera
Nua.         Nua.         
       (...)




2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies Josep, em recomforta saber que t'apleguen d'esta manera els meus versos.
      Besos

      Elimina