dimarts, 8 de gener de 2013

Faltes


Mai m’han faltat tant, les paraules. Ara que no les tinc, les sospese, les mire, les escolte a la matinada. I com el xiulet que ix de la cassola, s’evaporen, com els dies quan les tenia. Era fàcil mentre tenia les paraules. De la veu sortia el ramal pel que te les feia aplegar. I ja no hi son. Les paraules.
Si et pregunten alguna vegada, digues que no tornaràs a fer-me-les silenciar. Perquè de vegades, són l’única cosa que resta, que roman, que segueix en peu després de la sacsada.
Quin enyor de les paraules! Ara que no les dic, ni les raone, ni em pertanyen…


2 comentaris: