Els setembres solen ser punyeters. Acaben les festes dels poblets (d’ací i
de la rodalia), s’inicia el curs escolar, el dia acurta i i es visualitzen els
nous propòsits.
I jo mentre, espere desesperada que ploga, que caiga la pluja per
contemplar-la des de la finestra del meu menjador, i que ocòrrega alguna cosa
que no m’assabente que la tardor és imminent.
Sobre tot si eixa tardor és capaç d’infectar-te l’ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada