divendres, 11 de desembre del 2015
dimecres, 16 de setembre del 2015
dimarts, 15 de setembre del 2015
El desig quotidià
El desig quotidià és el meu segon
poemari. Al llarg dels seus versos podreu trobar referències a
la literatura, la música i a tot allò que ha marcat el meu dia a dia, mitjançant una història
en la que qualsevol dels lectors pot haver estat el protagonista. Un homenatge
a les xicotetes coses que ens envolten. Un cant a eixa quotidianitat
que nombroses vegades ens fa feliços i que escasses vegades valorem
suficientment.
divendres, 3 de juliol del 2015
Mossets
Ací us deixe un mosset xicotet del nou poemari, que està ja quasi a punt de coure...
(...)
És curiós el temps d’illa: sures per
sobre onades d’aigua
salada
i sota valls en calma,
dalt de núvols pàl·lids,
i entre
blanques i minúscules
espurnetes de
la volta fosca de nit.
I em vénen racons de
bonança
i retrats de bells
moments ací
mateix passats,
em rumie els llocs en
aquest temps d’illa. Em
baralle
indrets en aquesta
illa de temps.
I com un volcà a pressió
solte
a ràbia descoberta, tot.
Comence a esculpir
seriosament
les lletres (...)
dijous, 11 de juny del 2015
SEGUIM...
Després del treball diari, del treball polític... SEGUIM amb el literari... un mosset dels versos que estic traballant...
Quantes coses conta una
milotxa...
des de les que li
murmura el
vent fins les que nosaltres,
criatures
dolcíssimes, li contàvem
en un raconet del monte
o la platja
abans de fer-la volar...
i de mil colors i de mil
maneres es sostenia
a l’aire igual que
dansen les notes a un
pentagrama, amb la seua
pròpia sonoritat.
I missatgera, també ho
era. Portava a cada
pam, contes d’infantesa.
dijous, 5 de febrer del 2015
Mesos
Després de mesos sense activitat al blog, he decidit tornar a repréndre'l. Estic treballant en noves cosetes al voltant de la poesia, així que, per anar obrint boca, vos deixe ací alguns dels nous versos:
em puge les manegues
(...)
Recolzada en la taula mire
un full en blanc, amb la
meua cara
descansant entre les
mans.
Torne a mirar-lo.
En lloc d’escriure’t
acabaré per projectar el
teu contorn
per tot l’espai buit que
resta.
Baixe els braços, i amb un tebi gestem puge les manegues
d’este jersei antic.
(...)
dimecres, 15 d’octubre del 2014
divendres, 26 de setembre del 2014
dijous, 25 de setembre del 2014
dilluns, 1 de setembre del 2014
Entrega Premis Picassent
Divendres passat, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Picassent feia entrega als guardonats dels reputats premis Cristòfor Aguado i Medina. Em feien entrega del mateix, en la categoria de Poesia, el regidor Jaume Sobrevela, i l'alcaldessa de la població, Conxa García, en un acte a la Casa de Cultura que obria les festes majors d'este municipi. Els versos amb els quals guanyí porten per títol Anamnesi.
dimecres, 23 de juliol del 2014
Premi Cristòfor Aguado de Poesia 2014
Ahir em donaven la notícia. La vesprada de dilluns es va reunir el jurat dels Premis Cristòfor Aguado, que convoca annualment l'Ajuntament de Picassent, i en la categoria de Poesia, resultava l'obra que vaig presentar, la guardonada. Porta per títol Anamnesi.
L'entrega del premi serà el pròxim 29 d'agost, a les 19:30h, aa la Casa de Cultura de Picassent. Una alegria que vull compartir amb totes i tots vosaltres!!
dimecres, 2 d’abril del 2014
La espera
El
telón de la noche envolvió la luna y enfureció las ganas. Dos pasaportes sin
nombre se debatían fríos en mitad de la calle, y al fin, licencia para navegar.
La madrugada nos balanceó y nos hallamos impúdicamente en mitad de su esencia,
como en las largas tardes rojas.
Y llegó
el confeti, el derroche, y las lámparas a medio gas. Esparcimos una humareda de
jazmines blancos, ensanchamos paredes que humedecían a nuestro ritmo y trazamos
incontables compases sin espera. Y como un augurio, la espera nos mató.
Yo
esperé acortar distancias, tu preparabas un nuevo lecho. Aguardé impaciente tu
llamada, recelabas triste mi ausencia; te empapé de palabras, me pensabas al
milímetro; presagié las tormentas y finalmente, nos dejaste caer la nieve.
Aunque tu mujer ande deshojando días y sorteándote
en las noches.
dilluns, 3 de febrer del 2014
Tornar...
Feia mesos que no escrivia en aquest espai. I trie hui per tornar a ell i per donar-vos a conéixer alguns dels nous versos que he començat a escriure. Espere que vos agraden i que aquesta nova aventura que comence, aplegue a tant bon port com l'anterior de Paraules que mosseguen la nit...
2.
Quan la teua irreverència s'esventa entre
esblanqueïdes parets, i puja als altars,
(...)
aplegues de sobte a aquest amagatall
impenitent irreverent
(...) sempre quan conclou el capvespre
són aquests murs ensopits
que ens engoleixen
(...)
No faces soroll al tancar la porta
només fes-lo per anunciar-te
(...)
amb el pas descarat de qui sap arriba
a cau prohibit
a llar clandestina (...)
divendres, 25 d’octubre del 2013
Bocados sabrosos III
Ahir vesprada vaig estar a la Llibreria Argot de Castelló, en la presentació del llibre Bocados sabrosos III, que inclou un microrrelat d'esta servidora i que està editat per ACEN. Els benificis íntegres van destinats a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i altres demències, així que no dubteu en col·laborar. Tan sols són 12 eurets!! POdeu demanar-lo mitjançant acencs@acencs.org o www.argot.es
dijous, 17 d’octubre del 2013
Entrevista Ràdio l'Om
Ací teniu l'enllaç on podeu escoltar l'entrevista que m'han fet al programa Ací i ara, de Ràdio l'Om de Picassent!!
http://ivoox.com/paraules-mosseguen-nit-audios-mp3_rf_2457461_1.html
http://ivoox.com/paraules-mosseguen-nit-audios-mp3_rf_2457461_1.html
dimarts, 15 d’octubre del 2013
Pròxima presentació
Aquest divendres, 18 d'octubre, estaré presentant el poemari a la Llibreria Odisseu de Picassent, a les 19:30h, acte organitzat per l'Associació d'Amics de Cristòfor Aguado de la mateixa localitat.
Quadern. El País
Estic flipant... Que el diari El País, recomane el teu poemari i li fa'a la valoració que li ha fet, asi, sin mas... per a mi és immens... No m'ho puc creure... Desborde felicitat....
http://ccaa.elpais.com/ccaa/
http://ccaa.elpais.com/ccaa/
dimarts, 1 d’octubre del 2013
UN PASSET MÉS...
Feliç dia a totes i tots! El meu ho és!
Acaben de comunicar-me que el microrrelat que envií al concurs d'ACEN, l'Associació d'Escriptors Novels de Castelló no ha guanyat, però ha segut seleccionat per a formar part del llibre que s'editarà pròximament i que es dirà Bocados sabrosos III, i que es presentarà el pròxim 24 d'octubre a la llibreria Argot de Castelló
Els beneficis d'este llibre aniran íntegres a A.F.A., Associació de familiars de malalts d'Alzheimer, i podrà adquirir-se a partir del pròxim dia 24 a la mencionada llibreria o a través del correu electrònic: acencs@acencs.org El meu microrrelat estarà editat dintre d'aquest llibre i porta per títol (In)Certeza.
dimarts, 10 de setembre del 2013
A Marcos M. In memoriam
No sé per què però em temia que aquest setembre venien mal donades, encara que ni de prop tan fotudes. Tan amargues com la de hui.
Marcos, amic, company, com trobaré a faltar el teu somriure, el teu abraç càlid quan s'encontràvem, la teua veu dolça amb eixe accent tan alcoià que et caracteritzava.
Tu saps ben bé que eres una persona gran, immensa, de les que no es reemplacen, de les que deixen petjades tan imborrables com els teus ulls desperts...
Recordes Càceres? Recordes l'autobús tornant ja de matinada del recinte de la fira? Va ser tan genial que sembla no hagués passat el temps...
I saps què? No puc parar de maleir el café que teníem pendent i no hem fet. Però això només em garanteix una cosa. Que hi ha, al menys, una altra vida. Ha d'haver-la. Perquè no m'agrada deixar coses pendents. I a tu, tampoc. Així que, espéram per allà on estigues, perquè només hi ha una cosa que em ve més de gust que fer eixe café. Tornar a escoltar la teua veu.
Que tingues bona travessia company. La que deixes ací no ha pogut ser més increïble. Com eres tu.
T'estime Marcos. I t'estimaré allà on sigues.
dilluns, 9 de setembre del 2013
Setembres
Els setembres solen ser punyeters. Acaben les festes dels poblets (d’ací i
de la rodalia), s’inicia el curs escolar, el dia acurta i i es visualitzen els
nous propòsits.
I jo mentre, espere desesperada que ploga, que caiga la pluja per
contemplar-la des de la finestra del meu menjador, i que ocòrrega alguna cosa
que no m’assabente que la tardor és imminent.
Sobre tot si eixa tardor és capaç d’infectar-te l’ànima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)